Sou els mateixos que reparteixen hosties
You are the same as distributing punchs

Tindrem tot el temps del mon per reflexionar i ampliar aquest vincle d'imatges, però més em plantejaria jo és quina diferencia hi ha entre la llibertat d'expressió i l'expressió de llibertat, la gravació del vídeo son imatges d'horror de l'1'octubre del 2017 durant el Referèndum d'Independència, al barri on he viscut tota la vida, al Mercat del Guinardó. L'altre imatge no tinc les més remotes energies d'expressar qué és i que hi ha, per mi, i per moltes persones, és el mateix, i el que sí puc assegurar, es que un del individus de la fotografia de la dreta, el senyor Chema Longobardo Polanco, porta ocupant vint (20) anys el meu espai vital, la meva vida personal i la meva intimitat, a distància, remotament, d'amagat, donant a peu també a l'horror, gracies.

Any 2017

lladres

Any 2001, què s'amaga darrera el somriure fals, les poses d'actor i les mirades perdudes d'aquest nois sota els pseudònim d'Area3.net? S'amaga la mentida i la violència de deixar a una persona com jo en un estat fúnebre. Flores, flores para ti, para tu cuerpo Chema... Porc. Flora de la meva vida personal. Fora. I et flots les flors on t'hi càpiguen. Actualització: ah! si realment no va ser així, potser va ser aixà? Vol continuar sent la nostra veu? No pot resistir-se al silenci? Aquesta és la seva forma de dir hola? No es molesti i continuï en la corrent, en la font de la mateixa sintonia. Qui és vostè? No sap saludar, parlar i després acomiadar-se? La seva presencia fantasmal es digne d'imitar. Ja. Igualment.

:>

 

Flors al mur del Mercat del Guinardó després de la repressió policial

https://origamialacarta.wordpress.com/tag/flors/

Les forces imaginantes de notre esprit se développent sur deux axes très différents. Les unes trouvent leur essor devant la nouveauté ; elles s’amusent du pittoresque, de la variété, de l’événement inattendu. L’imagination qu’elles animent a toujours un printemps à décrire. Dans la nature, loin de nous, déjà vivantes, elles roduisent des fleurs. Les autres forces imaginantes creusent le fond de l’être ; elles veulent trouver dans l’être, à la fois, le primitif et l’éternel. Elles dominent la saison et l’histoire. Dans la nature, en nous et hors de nous, elles produisent des germes ; des germes où la forme est enfoncée dans une substance, où la forme est interne.

Gaston Bachelard, L'eau et les rêves, 1942

http://www.kristwood.com/krist_wood_hel.html