Gracies infinites també als companys d'Estudis Literaris en instants tan convulsos, agitats i virulents, com el dies d'aquesta fotografia, no ho recordo com si fos ahir, ho recordo com si encara ho estigués visquent, era el 23 d'octubre del 2017, ho recordeu? Era de nit, en aquesta imatge, eren les set de la tarda, eren els dies que esperàvem que el president Puigdemont proclamés la República, en aquests moments vaig poder compartir un dels majors horrors de la història de Catalunya amb l'aplicació de l'article 155, les sirenes de les furgonetes de la Policia Nacional hem feien disparar el cor, corrien al voltant de la Plaça Universitat de Barcelona, fent soroll, però afortunadament no van poder interrompre aquesta magistral assignatura d'Hermenèutica, on un pot caure a pensar en un lloc per agafar-se o amagar-se... no, no va ser així, va ser descobrir un paisatge de vida i llum... una obertura vital.

Gracies Raquel :), Mariona :) i Anna :), com voluntària i involuntàriament el paisatge va canviar, i també a la professora Teresa Rosell, molt especialment per ajudar-nos, a ajudar-me, a descobrir autors que ja formen part de la meva vida, i seguir camins de bosc, com els camins de Heidegger*.

Gracies infinites.



https://www.jehsmith.com/.a/6a00d83453bcda69e2015432b48f2c970c-400wi

 

*Ah!, per si les mosques, i degut a un debat interminable del vincle entre Martin Heidegger i el nacionalsocialisme d'Alemanya, el qual estic totalment en desacord, Jean Baudrillard, en el seu llibre Pantalla Total, encara ens el desvincularà més. En breu i a continuació, enllaços que ens ajudaran a visualitzar Heidegger a prop de la llibertat, i no la repressió...